VIII, d'Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol

Marta, la plenitud no és un erm 
ni aquest silenci d'ara un pou eixut; 
l'esfera gira lentament i el temps 
s'ha deturat al fosc dels teus cabells. 
Aigües i vent reposen, i el desig 
és una branca amb tota llei de fruits. 
Que lluny de tot, i els dits aquietats
entre els teus dits, l'escuma dels colors 
al fons dels ulls, aquietats també. 
Que lluny de tot, i músiques i veus 
configurant l'empremta del teu cos 
que estimo tant, damunt la meva pell. 
Res no ens pertany i som senyors de tot. 
L'ombra de l'ombra allargassa el secret 
molt més enllà del gest i del neguit. 
Acluco els ulls i aspiro el teu perfum 
compacte i dens, tan ple de salabror. 

Miquel Martí i Pol (1929 - 2003), 1978, Estimada Marta