Com si un tauró m'arrenqués la mà
i tot seguit l'escopís a la platja
i ella mogués els dits per manaments
estranys als de la meva voluntat
i ja no obeís més el meu cervell
tal com el cap del gall decapitat
obre i tanca la boca i el cos corre,
esparverat, llunyà, sense retorn?,
jo contemplava aquell bocí de mi
esdevingut, ja per sempre, estranger,
i alhora imprès per sempre, a cor i a sang,
en el desig cicatritzat, i en l'ombra.
Maria-Mercè Marçal (1952 - 1998), 1981 - 1984, La germana, l'estrangera (1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada