Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Joan Salvat Papasseït, 1923, El poema de La rosa als llavis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada